VOCABULARI APÍCOLA.
Abella: insecte del grup dels himenòpters, de vida social, domesticat per
l’home amb finalitats productives. Els seus productes directes són: mel,
pol·len, pròpoli, gelea reial, cera i verí; els indirectes són tots els
productes derivats de la pol·linització de les flors.
Abegot: mascle de les abelles, a qui li manquen totes les eines de treball
i defensa. La seva única missió és fecundar la reina verge durant el seu vol
nupcial. Acabada aquesta missió, acaba també la seva vida. És un ser
partenogenètic; és a dir, ve al món sense intervenció de cap mascle.
Adulteració: molt fàcilment la mel es pot adulterar
amb sucre, sacarina, midó, glicerina, aigua, etc; tot i que el frau sol ser
molt fàcil de descobrir.
Agulla d’empeltar: instrument utilitzat per
extreure larves dels alvèols i col·locar-les dins d’una cúpula.
Agulló: (veure "fibló")
Aigua: les abelles necessiten grans quantitats d’aigua per dues
finalitats: diluir la mel madura per preparar la papil·la en què alimenten les
larves; i per refrescar el seu niu de cria, quan la temperatura ambiental
sobrepassa els 35 oC
Ales: les abelles tenen 4 ales; les dues de davant són un poc més
grosses que les dues de darrere. Les davanteres fan tota la força de propulsió,
les de darrere s’empren pels moviments de direcció.
Aliment: l’abella, com tot ser vivent, necessita
alimentar-se. Es calcula que la seva dieta està a l’entorn de 450 mil·ligrams
de mel al dia. A falta de mel, poden ser alimentades amb xarop dolç concentrat.
Alces: són uns compartiments movibles que l’apicultor col·loca a la part
superior de la caera i on les abelles depositen la mel que l’apicultor pot
recollir; puix que la mel de la càmera baixa és de reserva per les necessitats
de la colònia.
Anestèsia: les abelles s’anestesien fàcilment
respirant vapors d’èter o de nitrat potàssic. L’apicultor sol emprar aquest remei
quan ha de realitzar operacions complicades.
Antenes: són els òrgans fonamentals de l’abella.
Situades a la part frontal del cap, vénen articulades en 12 nusos i van
cobertes de pels amb funcions sensorials.
Apiari: o abellar, és el conjunt de caeres col·locades prop una de
l’altra.
Apimondia: és una organització mundial per
l’apicultura, a la que pertanyen quasi totes les nacions civilitzades del món,
que té la seva seu a Roma, i organitza congressos mundials cada dos anys.
Apicultura: és l’art i
ciència en què l’home domestica les abelles per aprofitar-se dels seus
beneficis; ja siguin directes: mel, pol·len, cera..., o indirectes, de caire
agrícola.
Barba:
agrupació
massiva d’abelles a la part frontal de la caera que se sol formar durant
l’estiu quan la temperatura és excessivament alta; i també durant el temps
d’eixamar.
Bigudí: utensili
emprat en la cria de reines per protegir les cel·les reials o reines de l’atac
d’una altra reina.
Caera:
lloc
o estatge preparat perquè hi pugui viure una colònia d’abelles; normalment sol
ser de fusta.
Caera
fixa: es
diu de la caera desproveïda de quadres mòbils; per això, les bresques van
aferrades al sòtil i parets de la caera.
Caera
mòbil: és
la caera on les bresques es construeixen dins uns quadres de fusta que es poden
moure o canviar de lloc.
Càmera
de cria: es
diu del compartiment de la planta baixa de la caera, on hi ha sempre la reina i
el niu de cria de noves abelles; com també els dipòsits de pol·len.
Careta:
aparell
amb què l’apicultor cobreix el seu cap per protegir-lo de possibles picades de
les abelles.
Carrega:
bagatge
de nèctar, pol·len, pròpoli o aigua, que l’abella obrera recull pel camp i
porta a la caera. El pes de la càrrega pot arribar a ser superior al del propi
cos.
Caça-abegots:
aparell
senzill que se col·loca davant l’entrada de la caera que deixa passar les
abelles, però no els mascles, que queden tancats dins l’aparell. S’empra per
reduir el número excessiu de mascles dins una colònia.
Cel·les:
conjunt
de cambretes hexagonals de cera que formen les bresques d’una colònia. Són
fabricades per les mateixes abelles. A una superfície d’un decímetre quadrat de
bresca, hi caben 380 cel·les normals. La seva profunditat de 11-13 mil.1ímetres
i una amplària de 5'1 a 5'5 mm.
Cistelletes:
endinsades
que se troben quasi al final de les cames de darrere de les abelles; on elles
hi col·loquen el pol·len i el pròpoli que troben pel camp per dur-lo a la
caera.
Cera:
producte
secretat per les glàndules cereres de les abelles com a material de construcció
de les bresques. Pesa menys que l’aigua (0'965 de p.e.), fon als 63-64 oC, és
insoluble a l’aigua, però sí, en la benzina, petroli i èter sulfúric. Sol
presentar un aspecte groguenc, però blanqueja fàcilment a la llum del sol.
Cereres: són aquelles
abelles obreres que es dediquen a treballar la cera: construint bresques o
tapant amb cera les cel·les de la cria ja desenvolupada o les cel·les de la mel
ja madura. És l’ofici que segueix a l’ofici de dida.
Colònia:
és
tot el conjunt d’abelles, abegots i reina que viuen junts a una mateixa caera.
Collidores:
són
les abelles obreres que se dediquen a recollir pel camp tots aquells productes
que necessita la colònia per la seva subsistència: nèctars, pol·lens, pròpolis
i aigua. Aquesta tasca correspon a les obreres que es troben a la darrere fase
de la seva vida.
Cria:
conjunt
d’ous, larves i crisàlides que durant 21 dies es van desenvolupant fins arribar
a l’estat adult d’abella. També és conegut pel nom de "poll".
Cúpula:
recipient
de reduïdes dimensions dins el qual s’introdueix una larva. La seva forma és la
d’una reialera en la seva fase inicial de construcció.
Dides:
abelles
joves que es dediquen principalment a repartir les dietes de gelea reial a les
larves (de menys de tres dies) de la pròpia colònia. Com també d’alimentar les
altres larves, ja majoretes, amb pol·len i mel i a la reina únicament amb gelea
reIal. També sol estar al seu càrrec el manteniment de la temperatura constant
(35-36°C) del niu de cria.
Distancia:
les
abelles collidores poden cobrir una superfície aproximada a 4-5 quilòmetres de
radi. Però, si troben provisions a prop, no solen passar de 2-3 quilòmetres.
Eixam:
conjunt
d’abelles i abegots que, juntament a una reina, abandonen la seva caera per
anar a formar una nova colònia. El primer eixam (primari) surt amb la reina
vella, ja fecundada. Tots els altres (secundaris) s’emporten reines verges.
Empeltar:
acció
d’extreure una larva d’un alvèol i col·locar-la dins d’una cúpula.
Excluidor:
aparell
format per plaques perforades, o per un vergat metàl·lic que deixa l’espai just
perquè puguin passar a les abelles; però no, a la reina i abegots. Se col·loca
damunt el cos de cria, a fi que la reina no pugui pondre a les alces.
Extractor:
aparell
mecànic per treure la mel de les bresques sense espanyar-les. Es fonamenta en
la força centrífuga.
Fecundació:
solament
la reina pot ser fecundada; cosa que succeeix als tres o quatre dies del seu
naixement. Passats 20-25 dies del seu naixement la reina perd tot zel de ser
fecundada i començarà a pondre ous no fecundats que engendraran només mascles.
Femateres:
són
les abelles que, amb les seves mandíbules, es dediquen a treure fora de la
caera tot lo que hi destorba: larves o nimfes que han mort abans d’hora,
abelles que moren dins la caera, deixalles de tota classe. En el cas que no ho
puguin treu- re a causa del seu pes o grandària, ho momifiquen amb cera o
pròpoli al fons de la caera.
Feromones: són unes
secrecions glandulars, tant de la reina com de les abelles, que amb les seves
olors coordinen la bona marxa d'una colònia apícola. Les feromones vénen a ser
els veritables canals d'intercomunicació entre tots els habitants d’una mateixa
colònia, creant una autèntica interdependència entre la reina i les abelles,
com també entre les mateixes abelles.
Fibló:
pua
o punxa quitinosa que les abelles tenen a la part posterior del seu ventre i
que va comunicada amb una glàndula verinosa. El fibló acaba amb dos petits
ganxets. Això fa que les abelles, tot just acaben de picar, no puguin treure el
fibló, perquè queda retingut dins la pell per mor dels ganxos; i amb l’esforç
que fan per treure’l, s’espenyen es ventre i moren.
Fumador:
aparell
que els apicultors empren per tirar fum a les abelles a fi de tranquil·litzar.
Les abelles, a la presència del fum, s’omplen de mel "pensant" que
hauran d’abandonar la casa. Un cop plenes de mel, perden tota piquera i són
fàcilment manejables.
Gelea
reial: producte
secretat per les glàndules hipofaringes de les abelles i per les glàndules
mandibulars de les abelles joves (de 5 a 12 dies), i que constitueix l’aliment
de les larves d’abelles i abellots durant els tres primers dies de la seva
existència, i l’aliment exclusiu de la reina durant tota la seva vida.
Glàndula
de nasonoff: és
peculiar de les abelles obreres i està situada a la part posterior de
l’abdomen. L’olor que desprèn aquesta glàndula, permet a les abelles d’una
mateixa colònia reconèixer-se mútuament i, en conseqüència, descobrir qualsevol
altra abella d’altres colònies.
Guardianes:
és
l’ofici que correspon a les obreres abans de començar el penós ofici de recollir
provisions pel camp. Tenen l’encàrrec de defensar la caera de qualsevol
possible enemic. Amb el seu fibló sempre ben a punt, guarden constantment
l’entrada de la caera i els seus entorns. No s’acoquinen davant cap enemic, per
gros i perillós que sigui.
Larves:
primera
forma que presenten les abelles en sortir de l’ou, després de 3 dies
d’incubació. Prenen la forma d’una erugueta blanca, que en 5 dies (les d’abegot
6) augmenta 500 vegades el seu propi pes, a causa de la forta alimentació que
reben de les dides. Passats aquests dies, passa a l’estat de nimfa o crisàlide.
Llistó:
suport
de fusta on es fixen els portacúpules.
Llocs
nupcials: són
unes zones aèries i ben assolellades (a uns 40 metres, de terra) que hi sol
haver no gaire enfora dels abellars o apiaris, i on acudeixen els abegots
d’aquelles encontrades, a la cerca de reines verges per acoblar-se.
Madurador:
bidó
o depòsit de forma cilíndrica on es posa la mel acabada de treure de les
bresques perquè hi pugui madurar. La part més madura de la mel es diposita al
fons del bidó; per això mateix, es grifó d’extracció el col·loca a la base del
bidó.
Matança d'abegots: fet que sol
succeir a quasi totes ses colònies apícoles a principis de la tardor, quan les
abelles engeguen de males maneres o maten els mascles de la colònia, per
estalviar així el seu aliment durant l’hivern.
Mel: producte dolç
fabricat per les abelles mel·líferes a partir dels nèctars de les flors o
altres elements dolços que recullen pel camp.
Melassa:
substància
viscosa i dolça que durant l’estiu destil·len les fulles i talls de molts
arbres, a determinades temperatures i humitats (com també ho fan les fruites
molt madures i picades d’aucell) i que les abelles recullen per convertir-la en
mel.
Metamorfosi:
és
el pas vital de l’estat larvari de l’abella a l’estat adult d’insecte. Durant
aquest estat (nimfa o crisàlide) de silenci i obscuritat total, aparentment
s’atura la vida de l’abella; però en realitat, és de gran i misteriosa
activitat i és quan se van formant tots i cada un dels membres de l’abella.
Nèctar:
líquid
més o manco dolç, produït per les flors de la majoria de les plantes superiors
i que les abelles xuclen i porten a la caera, per transformar-lo en mel. El
nèctar conté un 15-20% de matèria dolça, aproximadament un 80% d’aigua, i
petites quantitats de gomes, dextrines, sals minerals, àcid fosfòric, ferro,
calci, carbonats, sulfats, etc.
Netejadores:
és
la primera tasca de les abelles, tot just acaben de nàixer: netejar, amb les
seves mandíbules, les cel·les on la reina ha de pondre els ous.
Nucli:
caera
de cinc quadres.
Nucli
de fecundació: rusc
de reduïdes dimensions on la reina, procedent de la cria controlada, passa el
seu primer mes de vida.
Obreres:
són
tots els sers femenins (manco la reina) d’una caera. Són genèticament
infecundables, puix tenen els òrgans geni- tals atrofiats. A càrrec seu tenen
totes les feines de la colònia (manco pondre ous), que van complint d’acord amb
la seva edat. Constitueixen la quasi totalitat de la població
Opercles:
Són
unes petites capes de cera que fabriquen les obreres per tapar la cria
desenvolupada i la mel madura. Les cel·les amb cria d’obrera tenen l’opercle
pla; les d’abegot el tenen convex i les de la mel el tenen còncau.
Orfenesa:
quan
una caera se queda sense reina, es diu òrfena. Aleshores les belles van molt
inquietes, van i vénen de manera desordenada, la piquera queda quasi sense
defensa; i el seu brunzit pren uns tons llastimosos (cant d’orfenesa).
Paquet
d’abelles: grup
d’abelles obreres sense reina tancades en una gàbia.
Partenogènesi:
(etimològicament:
nàixer de mare verge). Rar fenomen biològic que succeeix quan la reina pon un
ou sense fecundar-lo; i per això mateix, dona origen a un abegot.
Piquera: obertura a la
part baixa de la caera, que permet a les abelles entrar i sortir de la caera i
també facilita la deguda ventilació de la colònia. La seva llargària sol ser
regulable i la seva altitud d’uns 3 centímetres. La piquera mai no ha d’estar a
lloc ventós, perquè perjudicaria greument l’aterratge de les abelles.
Pillatge:
fet
bastant freqüent als apiaris, quan algunes abelles collidores, en lloc de
cercar pel camp es dediquen a robar la mel d’altres caeres. Una abella que ha
provat el pillatge, difícilment tomarà al camp a treballar.
Pol·len:
producte
que es troba als estams de les flors i que constitueix el seu element mascle.
Les abelles el repleguen i porten a la caera en forma de dues bolletes de
variats colors que pengen de les dues cames de darrere. És el principal aliment
de la cria de la colònia, a causa de la seva gran riquesa en proteïnes.
Pol·linització:
és
la fecundació de les flors que realitzen les abelles quan, recollint el
pol·len, en deixen caure damunt l’estigma de l’ovari de les flors; com també
creuant el pol·len d’unes flors a altres.
Poll:
(veure
"cria).
Portacúpula:
suport
on es fixen les cúpules.
Pròpoli:
producte
resinós elaborat per les abelles a partir d’unes matèries que secreten alguns
arbres i plantes (àlbers, salzes, bedolls, oms,...) i que les abelles empren
per tapar les retxilleres de la caera, reforçar les bresques, momificar
cadàvers d’insectes que no han pogut treure de la caera; com també per
esterilitzar la piquera i parets de l’habitatge...
Quadre
alimentador: recipient
que es col·loca a l’interior d’una caera i on s’aboca l’aliment. Ocupa el
mateix espai que una bresca.
Reialeres:
estructura de cera que fabrica l’abella i que conté una futura reina.
Reina
begotera: es
diu d’aquella reina que no fou fecundada durant el seu vol nupcial; o que si
fou fecundada, ha esgotat ja la càrrega de espermatozoides, i per això mateix,
només pot engendrar abegots.
Starter:
mètode
de treball que s’utilitza per a la cria de reines.
Temperatura:
l’abella,
malgrat sia un ser de temperatura ambiental (sang freda), no pot sobreviure a
temperatures inferiors als 10 oC i superiors als 42 oC Per
altra part,la seva cria necessita una temperatura constant de 34-36 oC.
Traspàs:
és
el fet de treure una colònia d’abelles d’un habitable natural on s’havia
refugiat: (buit d’una paret o edifici, tronc d’arbre, caixó abandonat...), per
instal·lar-lo a una caera mòbil.
Trofal·laxi: és el procés
que segueix el nèctar recollit per les obreres: va de boca a boca de diferents
abelles, fins que està prou enriquit de secrecions salivals i és dipositat
finalment a les cel·les.
Tub
de marcatge:
utensili de plàstic on s’introdueix la reina per a ser marcada.
Ventiladores:
són
les abelles que, ben col·locades davant la piquera i altres llocs de la caera,
a força de batre les ales, van creant corrents d’aire dins tota la caera.
Aquestes corrents d’aire, a més de treure l’excés d’humitat de l’habitacle,
contribueixen a fer madurar la mel.
Verí:
matèria
tòxica que se desprèn del fibló d’una abella en el moment de picar. És un
líquid transparent, d’olor forta i penetrant, de sabor àcid. La seva composició
és molt complexa; tant és així, que encara no s’ha arribat a poder analitzar
tots els seus components. Estan comprovades les seves qualitats
antireumàtiques.
Vol
nupcial: pocs
dies després del seu naixement, la reina emprèn el seu primer vol i es dirigeix
cap al "lloc nupcial" on es troba els abegots esperant l’arribada de
reines verges; aquí s’acoblarà amb alguns d’ells, quedant, així, fecundada per
tota la seva vida.
Vida:
l’esperança
de vida d’una reina és de 5-6 anys, tot i que, a partir dels 3 anys va perdent
la seva fecunditat. La vida d’una obrera, en temps de primavera i estiu pot
durar 30-40 dies; mentre que durant la tardor i l’hivern es pot allargar a 3-4
mesos. La vida de l’abegot, que s’ha pogut salvar de la "matança
general" de la tardor, pot arribar a un any.
BARCELÓ
ROIG, B. (2002): El món de les abelles a Balears. Lleonard Muntaner, editor.
Palma.
NOGUER I
VIADER, J. (2003): Manual de la cria de les abelles. Girona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario