Vocabulario apicola catalan

VOCABULARI APÍCOLA.

Abella: insecte del grup dels himenòpters, de vida social, domesticat per l’home amb finalitats productives. Els seus productes directes són: mel, pol·len, pròpoli, gelea reial, cera i verí; els indirectes són tots els productes derivats de la pol·linització de les flors.

Abegot: mascle de les abelles, a qui li manquen totes les eines de treball i defensa. La seva única missió és fecundar la reina verge durant el seu vol nupcial. Acabada aquesta missió, acaba també la seva vida. És un ser partenogenètic; és a dir, ve al món sense intervenció de cap mascle.

Adulteració: molt fàcilment la mel es pot adulterar amb sucre, sacarina, midó, glicerina, aigua, etc; tot i que el frau sol ser molt fàcil de descobrir.

Agulla d’empeltar: instrument utilitzat per extreure larves dels alvèols i col·locar-les dins d’una cúpula.

Agulló: (veure "fibló")

Aigua: les abelles necessiten grans quantitats d’aigua per dues finalitats: diluir la mel madura per preparar la papil·la en què alimenten les larves; i per refrescar el seu niu de cria, quan la temperatura ambiental sobrepassa els 35 ^oC

Ales: les abelles tenen 4 ales; les dues de davant són un poc més grosses que les dues de darrere. Les davanteres fan tota la força de propulsió, les de darrere s’empren pels moviments de direcció.

Aliment: l’abella, com tot ser vivent, necessita alimentar-se. Es calcula que la seva dieta està a l’entorn de 450 mil·ligrams de mel al dia. A falta de mel, poden ser alimentades amb xarop dolç concentrat.

Alces: són uns compartiments movibles que l’apicultor col·loca a la part superior de la caera i on les abelles depositen la mel que l’apicultor pot recollir; puix que la mel de la càmera baixa és de reserva per les necessitats de la colònia.

Anestèsia: les abelles s’anestesien fàcilment respirant vapors d’èter o de nitrat potàssic. L’apicultor sol emprar aquest remei quan ha de realitzar operacions complicades.

Antenes: són els òrgans fonamentals de l’abella. Situades a la part frontal del cap, vénen articulades en 12 nusos i van cobertes de pels amb funcions sensorials.

Apiari: o abellar, és el conjunt de caeres col·locades prop una de l’altra.

Apimondia: és una organització mundial per l’apicultura, a la que pertanyen quasi totes les nacions civilitzades del món, que té la seva seu a Roma, i organitza congressos mundials cada dos anys.

Apicultura: és l’art i ciència en què l’home domestica les abelles per aprofitar-se dels seus beneficis; ja siguin directes: mel, pol·len, cera..., o indirectes, de caire agrícola.

Barba: agrupació massiva d’abelles a la part frontal de la caera que se sol formar durant l’estiu quan la temperatura és excessivament alta; i també durant el temps d’eixamar.

Bigudí: utensili emprat en la cria de reines per protegir les cel·les reials o reines de l’atac d’una altra reina.

Caera: lloc o estatge preparat perquè hi pugui viure una colònia d’abelles; normalment sol ser de fusta.

Caera fixa: es diu de la caera desproveïda de quadres mòbils; per això, les bresques van aferrades al sòtil i parets de la caera.

Caera mòbil: és la caera on les bresques es construeixen dins uns quadres de fusta que es poden moure o canviar de lloc.

Càmera de cria: es diu del compartiment de la planta baixa de la caera, on hi ha sempre la reina i el niu de cria de noves abelles; com també els dipòsits de pol·len.

Careta: aparell amb què l’apicultor cobreix el seu cap per protegir-lo de possibles picades de les abelles.

Carrega: bagatge de nèctar, pol·len, pròpoli o aigua, que l’abella obrera recull pel camp i porta a la caera. El pes de la càrrega pot arribar a ser superior al del propi cos.

Caça-abegots: aparell senzill que se col·loca davant l’entrada de la caera que deixa passar les abelles, però no els mascles, que queden tancats dins l’aparell. S’empra per reduir el número excessiu de mascles dins una colònia.

Cel·les: conjunt de cambretes hexagonals de cera que formen les bresques d’una colònia. Són fabricades per les mateixes abelles. A una superfície d’un decímetre quadrat de bresca, hi caben 380 cel·les normals. La seva profunditat de 11-13 mil.1ímetres i una amplària de 5'1 a 5'5 mm.

Cistelletes: endinsades que se troben quasi al final de les cames de darrere de les abelles; on elles hi col·loquen el pol·len i el pròpoli que troben pel camp per dur-lo a la caera.

Cera: producte secretat per les glàndules cereres de les abelles com a material de construcció de les bresques. Pesa menys que l’aigua (0'965 de p.e.), fon als 63-64 ^oC, és insoluble a l’aigua, però sí, en la benzina, petroli i èter sulfúric. Sol presentar un aspecte groguenc, però blanqueja fàcilment a la llum del sol.

 Cereres: són aquelles abelles obreres que es dediquen a treballar la cera: construint bresques o tapant amb cera les cel·les de la cria ja desenvolupada o les cel·les de la mel ja madura. És l’ofici que segueix a l’ofici de dida.

Colònia: és tot el conjunt d’abelles, abegots i reina que viuen junts a una mateixa caera.

Collidores: són les abelles obreres que se dediquen a recollir pel camp tots aquells productes que necessita la colònia per la seva subsistència: nèctars, pol·lens, pròpolis i aigua. Aquesta tasca correspon a les obreres que es troben a la darrere fase de la seva vida.

Cria: conjunt d’ous, larves i crisàlides que durant 21 dies es van desenvolupant fins arribar a l’estat adult d’abella. També és conegut pel nom de "poll".

Cúpula: recipient de reduïdes dimensions dins el qual s’introdueix una larva. La seva forma és la d’una reialera en la seva fase inicial de construcció.

Dides: abelles joves que es dediquen principalment a repartir les dietes de gelea reial a les larves (de menys de tres dies) de la pròpia colònia. Com també d’alimentar les altres larves, ja majoretes, amb pol·len i mel i a la reina únicament amb gelea reIal. També sol estar al seu càrrec el manteniment de la temperatura constant (35-36°C) del niu de cria.

Distancia: les abelles collidores poden cobrir una superfície aproximada a 4-5 quilòmetres de radi. Però, si troben provisions a prop, no solen passar de 2-3 quilòmetres.

Eixam: conjunt d’abelles i abegots que, juntament a una reina, abandonen la seva caera per anar a formar una nova colònia. El primer eixam (primari) surt amb la reina vella, ja fecundada. Tots els altres (secundaris) s’emporten reines verges.

Empeltar: acció d’extreure una larva d’un alvèol i col·locar-la dins d’una cúpula.

Excluidor: aparell format per plaques perforades, o per un vergat metàl·lic que deixa l’espai just perquè puguin passar a les abelles; però no, a la reina i abegots. Se col·loca damunt el cos de cria, a fi que la reina no pugui pondre a les alces.

Extractor: aparell mecànic per treure la mel de les bresques sense espanyar-les. Es fonamenta en la força centrífuga.

Fecundació: solament la reina pot ser fecundada; cosa que succeeix als tres o quatre dies del seu naixement. Passats 20-25 dies del seu naixement la reina perd tot zel de ser fecundada i començarà a pondre ous no fecundats que engendraran només mascles.

Femateres: són les abelles que, amb les seves mandíbules, es dediquen a treure fora de la caera tot lo que hi destorba: larves o nimfes que han mort abans d’hora, abelles que moren dins la caera, deixalles de tota classe. En el cas que no ho puguin treu- re a causa del seu pes o grandària, ho momifiquen amb cera o pròpoli al fons de la caera.

Feromones: són unes secrecions glandulars, tant de la reina com de les abelles, que amb les seves olors coordinen la bona marxa d'una colònia apícola. Les feromones vénen a ser els veritables canals d'intercomunicació entre tots els habitants d’una mateixa colònia, creant una autèntica interdependència entre la reina i les abelles, com també entre les mateixes abelles.

Fibló: pua o punxa quitinosa que les abelles tenen a la part posterior del seu ventre i que va comunicada amb una glàndula verinosa. El fibló acaba amb dos petits ganxets. Això fa que les abelles, tot just acaben de picar, no puguin treure el fibló, perquè queda retingut dins la pell per mor dels ganxos; i amb l’esforç que fan per treure’l, s’espenyen es ventre i moren.

Fumador: aparell que els apicultors empren per tirar fum a les abelles a fi de tranquil·litzar. Les abelles, a la presència del fum, s’omplen de mel "pensant" que hauran d’abandonar la casa. Un cop plenes de mel, perden tota piquera i són fàcilment manejables.

Gelea reial: producte secretat per les glàndules hipofaringes de les abelles i per les glàndules mandibulars de les abelles joves (de 5 a 12 dies), i que constitueix l’aliment de les larves d’abelles i abellots durant els tres primers dies de la seva existència, i l’aliment exclusiu de la reina durant tota la seva vida.

Glàndula de nasonoff: és peculiar de les abelles obreres i està situada a la part posterior de l’abdomen. L’olor que desprèn aquesta glàndula, permet a les abelles d’una mateixa colònia reconèixer-se mútuament i, en conseqüència, descobrir qualsevol altra abella d’altres colònies.

Guardianes: és l’ofici que correspon a les obreres abans de començar el penós ofici de recollir provisions pel camp. Tenen l’encàrrec de defensar la caera de qualsevol possible enemic. Amb el seu fibló sempre ben a punt, guarden constantment l’entrada de la caera i els seus entorns. No s’acoquinen davant cap enemic, per gros i perillós que sigui.

Larves: primera forma que presenten les abelles en sortir de l’ou, després de 3 dies d’incubació. Prenen la forma d’una erugueta blanca, que en 5 dies (les d’abegot 6) augmenta 500 vegades el seu propi pes, a causa de la forta alimentació que reben de les dides. Passats aquests dies, passa a l’estat de nimfa o crisàlide.

Llistó: suport de fusta on es fixen els portacúpules.

Llocs nupcials: són unes zones aèries i ben assolellades (a uns 40 metres, de terra) que hi sol haver no gaire enfora dels abellars o apiaris, i on acudeixen els abegots d’aquelles encontrades, a la cerca de reines verges per acoblar-se.

Madurador: bidó o depòsit de forma cilíndrica on es posa la mel acabada de treure de les bresques perquè hi pugui madurar. La part més madura de la mel es diposita al fons del bidó; per això mateix, es grifó d’extracció el col·loca a la base del bidó.

Matança d'abegots: fet que sol succeir a quasi totes ses colònies apícoles a principis de la tardor, quan les abelles engeguen de males maneres o maten els mascles de la colònia, per estalviar així el seu aliment durant l’hivern.

Mel: producte dolç fabricat per les abelles mel·líferes a partir dels nèctars de les flors o altres elements dolços que recullen pel camp.

Melassa: substància viscosa i dolça que durant l’estiu destil·len les fulles i talls de molts arbres, a determinades temperatures i humitats (com també ho fan les fruites molt madures i picades d’aucell) i que les abelles recullen per convertir-la en mel.

Metamorfosi: és el pas vital de l’estat larvari de l’abella a l’estat adult d’insecte. Durant aquest estat (nimfa o crisàlide) de silenci i obscuritat total, aparentment s’atura la vida de l’abella; però en realitat, és de gran i misteriosa activitat i és quan se van formant tots i cada un dels membres de l’abella.

Nèctar: líquid més o manco dolç, produït per les flors de la majoria de les plantes superiors i que les abelles xuclen i porten a la caera, per transformar-lo en mel. El nèctar conté un 15-20% de matèria dolça, aproximadament un 80% d’aigua, i petites quantitats de gomes, dextrines, sals minerals, àcid fosfòric, ferro, calci, carbonats, sulfats, etc.

Netejadores: és la primera tasca de les abelles, tot just acaben de nàixer: netejar, amb les seves mandíbules, les cel·les on la reina ha de pondre els ous.

Nucli: caera de cinc quadres.

Nucli de fecundació: rusc de reduïdes dimensions on la reina, procedent de la cria controlada, passa el seu primer mes de vida.

Obreres: són tots els sers femenins (manco la reina) d’una caera. Són genèticament infecundables, puix tenen els òrgans geni- tals atrofiats. A càrrec seu tenen totes les feines de la colònia (manco pondre ous), que van complint d’acord amb la seva edat. Constitueixen la quasi totalitat de la població

Opercles: Són unes petites capes de cera que fabriquen les obreres per tapar la cria desenvolupada i la mel madura. Les cel·les amb cria d’obrera tenen l’opercle pla; les d’abegot el tenen convex i les de la mel el tenen còncau.

Orfenesa: quan una caera se queda sense reina, es diu òrfena. Aleshores les belles van molt inquietes, van i vénen de manera desordenada, la piquera queda quasi sense defensa; i el seu brunzit pren uns tons llastimosos (cant d’orfenesa).

Paquet d’abelles: grup d’abelles obreres sense reina tancades en una gàbia.

Partenogènesi: (etimològicament: nàixer de mare verge). Rar fenomen biològic que succeeix quan la reina pon un ou sense fecundar-lo; i per això mateix, dona origen a un abegot.

Piquera: obertura a la part baixa de la caera, que permet a les abelles entrar i sortir de la caera i també facilita la deguda ventilació de la colònia. La seva llargària sol ser regulable i la seva altitud d’uns 3 centímetres. La piquera mai no ha d’estar a lloc ventós, perquè perjudicaria greument l’aterratge de les abelles.

Pillatge: fet bastant freqüent als apiaris, quan algunes abelles collidores, en lloc de cercar pel camp es dediquen a robar la mel d’altres caeres. Una abella que ha provat el pillatge, difícilment tomarà al camp a treballar.

Pol·len: producte que es troba als estams de les flors i que constitueix el seu element mascle. Les abelles el repleguen i porten a la caera en forma de dues bolletes de variats colors que pengen de les dues cames de darrere. És el principal aliment de la cria de la colònia, a causa de la seva gran riquesa en proteïnes.

Pol·linització: és la fecundació de les flors que realitzen les abelles quan, recollint el pol·len, en deixen caure damunt l’estigma de l’ovari de les flors; com també creuant el pol·len d’unes flors a altres.

Poll: (veure "cria).

Portacúpula: suport on es fixen les cúpules.

Pròpoli: producte resinós elaborat per les abelles a partir d’unes matèries que secreten alguns arbres i plantes (àlbers, salzes, bedolls, oms,...) i que les abelles empren per tapar les retxilleres de la caera, reforçar les bresques, momificar cadàvers d’insectes que no han pogut treure de la caera; com també per esterilitzar la piquera i parets de l’habitatge...

Quadre alimentador: recipient que es col·loca a l’interior d’una caera i on s’aboca l’aliment. Ocupa el mateix espai que una bresca.

Reialeres: estructura de cera que fabrica l’abella i que conté una futura reina.

Reina begotera: es diu d’aquella reina que no fou fecundada durant el seu vol nupcial; o que si fou fecundada, ha esgotat ja la càrrega de espermatozoides, i per això mateix, només pot engendrar abegots.

Starter: mètode de treball que s’utilitza per a la cria de reines.

Temperatura: l’abella, malgrat sia un ser de temperatura ambiental (sang freda), no pot sobreviure a temperatures inferiors als 10 ^oC i superiors als 42 ^oC Per altra part,la seva cria necessita una temperatura constant de 34-36 ^oC.

Traspàs: és el fet de treure una colònia d’abelles d’un habitable natural on s’havia refugiat: (buit d’una paret o edifici, tronc d’arbre, caixó abandonat...), per instal·lar-lo a una caera mòbil.

Trofal·laxi: és el procés que segueix el nèctar recollit per les obreres: va de boca a boca de diferents abelles, fins que està prou enriquit de secrecions salivals i és dipositat finalment a les cel·les.

Tub de marcatge: utensili de plàstic on s’introdueix la reina per a ser marcada.

Ventiladores: són les abelles que, ben col·locades davant la piquera i altres llocs de la caera, a força de batre les ales, van creant corrents d’aire dins tota la caera. Aquestes corrents d’aire, a més de treure l’excés d’humitat de l’habitacle, contribueixen a fer madurar la mel.

Verí: matèria tòxica que se desprèn del fibló d’una abella en el moment de picar. És un líquid transparent, d’olor forta i penetrant, de sabor àcid. La seva composició és molt complexa; tant és així, que encara no s’ha arribat a poder analitzar tots els seus components. Estan comprovades les seves qualitats antireumàtiques.

Vol nupcial: pocs dies després del seu naixement, la reina emprèn el seu primer vol i es dirigeix cap al "lloc nupcial" on es troba els abegots esperant l’arribada de reines verges; aquí s’acoblarà amb alguns d’ells, quedant, així, fecundada per tota la seva vida.

Vida: l’esperança de vida d’una reina és de 5-6 anys, tot i que, a partir dels 3 anys va perdent la seva fecunditat. La vida d’una obrera, en temps de primavera i estiu pot durar 30-40 dies; mentre que durant la tardor i l’hivern es pot allargar a 3-4 mesos. La vida de l’abegot, que s’ha pogut salvar de la "matança general" de la tardor, pot arribar a un any.

BARCELÓ ROIG, B. (2002): El món de les abelles a Balears. Lleonard Muntaner, editor. Palma.

NOGUER I VIADER, J. (2003): Manual de la cria de les abelles. Girona.